Judici a Absurdia

per Juan Antonio Darder

Això és un relat imaginari que succeeix en un imaginari país anomenat  República Confederal d’Absurdia, referent  a un judici contra un violador multireincident, declarat i confés. A la sala on es celebra el judici no hi ha cap símbol religiós, com el clàssic crucifixe, ja que fa anys va ser retirat per dos motius; primer perquè Absurdia és un país ateu i per llei no es creu que hi hagi res superior ni transcendent per damunt de la realitat humana, i en segon lloc, també esta prohibit posar un crucifixe ja que segons les lleis igualitaristes  d’Absurdia, això  es considerat “patriarcal” i “masclista”, ja que els teòlegs del sistema encara no han aclarit si Déu és Déu o Deessa…

El tribunal, presidit  per un senyor amb pèl vermell, rastes i un enorme piercing al nas (ara els magistrats ja no duen togues, ja que això està prohibit per considerar-se propi d’uniformitat feixista) ha de decidir quina pena s’imposa a l’esmentat acusat de violació, declarat i confés, que es troba custodiat per dos policies, un dels quals duu mitja barba de tres dies i porta una cabellera que li arriba al cul, l’altre mastega xicle i escolta música amb un walkman (Absurdia té prohibit tot reglament d’estil policial per considerar-lo propi del feixisme). El reu pot rebre una sentència que representi  30 anys de presó, depenent de condicionants, agravants o eximents. Avaluat el cas i en aplicació de les lleis “democràtiques” vigents, el tribunal resol:

Aplicar eximent  en base a la “llei del menor adult”, que contempla una reducció de pena de 5 anys  als  condemnats que siguin menors de 25 anys…

Aplicar eximent en base a la llei de “víctimes de la societat”, que contempla una reducció de pena de 5 anys  als condemnats consumidors de drogues, ja que es consideren víctimes del sistema social…

Aplicar eximent en base a la llei de “víctimes de l’administració estatal”, que contempla una reducció de pena de 5 anys als condemnats multireincidents, ja que es consideren víctimes del fracàs del sistema penitenciari…

Aplicar eximent en base a la vigent llei de “normalització i defensa lingüística”, que en l’esmentat cas, li aporta una reducció de pena de 10 anys, ja que s’ha demostrat que el violador, quan violava a la víctima, no digué “te meteré una botella y un vaso por el co…”, sinó que queda clar que va dir “te ficaré una ampolla i un got pel co…”, el que li reporta l’esmentada reducció de pena de 10 anys…

Tot i que el violador, parlà en català (idioma après en un curset sindical) quan va cometre el seu crim, també es beneficia de l’eximent que li atorga la “llei d’estrangería desarraigada”, que contempla una reducció de pena de 15 anys, ja que el reu es un immigrant estranger, il.legal i sense papers, i per tant li és d’aplicació l’esmentada llei…

El tribunal conclou que hi ha una eximent equivalent a 40 anys, front a una pena potencial de 30 anys, per tant, es considera que el reu ha estat greument perjudicat amb 10 anys, per la qual cosa es resol que no ha d’anar a la presó i que ha de ser posat en llibertat de forma immediata, i ser indemnitzat  amb 100.000 euros

Per altra banda, en una “resolución adicional”, es considera que la senyora violada ha de rebre tractament psicològic, però no per tractar les seqüeles psicològiques de la brutal agressió, sinó que el tribunal, durant la instrucció penal del cas, s’ha assabentat que l’esmentada senyora té creences religioses, fa vint anys que està casada amb el mateix marit al qual és fidel, té quatre fills, i no consten antecedents de consum de drogues ni es coneix que tengui militància amb grups radicals feministes ni proavortistes, per tant, cal aplicar-li  l’article 666 del decret de “personalitats susceptibles de distòcia democràtica”, en base a la “llei de defensa del laicisme i llibertats de l’Estat”. Dictada sentencia, s’aixeca la vista.

No voldria veure mai una Mallorca i una Espanya semblants a Absurdia, però…